Ja no puc escriure; només xisclo ara

Traduït per Translators for Justice

Font: http://t24.com.tr/yazarlar/oya-baydar/yazi-degil-ciglik-zamani,13453

15 de desembre del 2015

Oya Baydar

Ja no puc escriure; només xisclo ara. De totes maneres no queda res que no s’hagi dit o escrit. Tot és clar com l’aigua per aquells que poden escoltar i veure amb els cors i les consciències: el país està en guerra. L’estat i el govern estan combatent els seus ciutadans kurds en nom d’una guerra contra una organització terrorista. Afirmen que es tracta d’una guerra justa per a la llibertat del poble, les forces armades kurdes empenyen la seva gent a la mort. Ambdós bàndols sacrifiquen la vida humana en nom d’objectius polítics i estratègics. Mentre es deixen perdre vides i la gent mor, totes dues bandes tenen les seves raons per justificar aquest vessament de sang i aquesta crueltat: «Volen dividir el país i controlar la regió, per reclamar una participació en el govern» diu el govern. «Lluitem per guanyar i defensar l’existència, la independència i els drets del nostre poble», diu el moviment kurd. Mentrestant, la violència engendra violència i n’hi ha una escalada.

Diyarbakır: el cor de la regió, la ciutat dels nostres bons amics i camarades per qui sempre ens sentim culpables i en deute; la ciutat que encarna la utopia de la pau. Aquesta ciutat antiga i sagrada s’està convertint dia rere dia en l’infern. Cizre, Lice, Nusaybin, İdil, Silvan, Derik, Sur, i moltes més són ara camps de batalla assetjats. S’incendien i destrueixen mesquites, escoles i hospitals. En molts barris no hi ha ni una sola casa habitable, les botigues estan tancades i les persianes abaixades. L’afirmació que no hi ha víctimes civils a tu et sona real però és una mentida per aquells que viuen allí i que ploren pels seus morts. La mort es torna corrent i la gent abandona cases, barris i terres natals amb alguna de les seves pertinences en un vehicle. Igual que pobles derrotats que marxen corrent de les terres ocupades.

Un tema en què sovint penso i sobre el qual escric: la qüestió de «qui té la raó i qui no?» ja no em preocupa. O qui va fer explotar la mesquita, qui va bombardejar l’escola o, de fet, qui va assassinar a altres. Perquè si hi ha una guerra en curs en algun lloc, mai no pots arribar a la veritat i cap bàndol roman innocent. La meva única preocupació és per aquells que pateixen, moren, són assassinats i condemnats a l’infern; aquells que han perdut casa seva, les feines, les escoles i la vida quotidiana; vides esgotadores però, tot i així, encara dignes de ser viscudes. A aquestes alçades, no m’importa quina part parla la llengua de la guerra i la violència o qui fa servir armes i violència. Cap dels que lluiten per a «la unitat irrompible de la pàtria», tampoc aquells que pensen que lluiten pel poble…

Perquè sé que el que passa allà no té res a veure amb protegir la unitat de la pàtria i la nació; més aviat, s’està portant a terme una operació governamental per tal de subjugar els kurds, fer que s’agenollin i forçar-los a la submissió a través de la violència i el terror. A més, l’objectiu principal d’aquesta operació és atorgar a algú la presidència, una oportunitat per a la dictadura, i el poder absolut. Però també sé que no hi ha cap lluita de gent real allí, és només una il·lusió. El poble kurd crida: «Que s’aturi aquesta guerra ja! No podem més. Volem la pau i només la pau». I proven de fugir de l’infern, per deixar endarrere la seva terra. I tu força poèticament els dius: «Cada flor és bonica en la seva pròpia terra. Només pot sostenir vida en la seva pròpia terra», prometent-los únicament mort, gana i patiment. Rere aquells fossats i aquelles barricades, nois kurds joveníssims i gent que només té la llibertat com a únic desig perden les vides, moren i són assassinats. La llibertat per la qual lluiten es converteix en la llibertat de mort; els drets pels quals lluiten es converteixen en el dret de morir i de matar. Portat a cap per a les raons adients, en un lloc equivocat, en un moment equivocat i amb càlculs equivocats, aquest conflicte a què el poble kurd es veu arrossegat està destruint principalment el futur d’aquest mateix poble kurd.

Una victòria o un govern construït sobre els morts i les ruïnes mai no pot afermar-se, res no pot fundar-se en terres tacades de sang. Allà on els homes són sacrificats, els «grans propòsits» deixen de ser-ho; al contrari, es converteixen en mentides que només serveixen per enfortir el poder i la posició dels poderosos.

Pregunto al govern: quin és el sentit d’imposar autoritat sobre la gent, de qui les cases i els cors estan en ruïnes, que han perdut els fills? Què voldria dir aquesta autoritat en barris abandonats i ciutats afligides per la pena on la vitalitat de la vida quotidiana és morta? Què se’n treu de provar de fer agenollar els morts? La pàtria significa ruïnes i cementiris? Significa generacions perdudes, nens condemnats a les muntanyes, la guerra i la mort? Faig una crida a l’estat, al govern i als oficials encarregats de la guerra: sou responsables de la destrucció del país, de l’agonia del poble, del vessament de sang, de la mort, de les atrocitats que han caigut sobre es kurds, de la pèrdua de generacions futures, d’aquest terrible dolor meu del qual no em puc recuperar i de la desesperança de la gent d’est a oest.

Al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), al KCK (Confederació Democràtica del Kurdistan) i al YDG-H (Moviment Juvenil Revolucionari), us faig una crida! Us pareu algun cop i mireu enrere cap a aquest camí que un dia vau agafar com un moviment de llibertat? Recordeu el vostre líder Öcalan? Quina diferència faria el vostre anhelat autogovern en aquetes ruïnes desolades i abandonades per la gent en massa on la joia de viure és silenciada, la violència s’imposa, i la mort esdevé ordinària? Hi penseu mai?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s