De com varen prometre acabar amb l’arrest de nens al Regne Unit a com varen trencar la seva promesa

4.2.2014
Traduït de l’anglès per Translators for Justice
Font: http://newint.org/blog/2014/02/04/child-detention-britain/

Per Tom Sanderson

Tot i que només un grup d’amics furiosos sense finançament, End Child Detention Now («Atureu ja l’arrest de nens»), ha fet campanya contra l’arrest de nens per motius d’immigració durant uns quants anys, ara mateix ningú amb dos dits d’enteniment no es posicionaria en favor de l’arrest de nens. Ha passat molt de temps des que l’UKBA (agència de control de les fronteres del Regne Unit) va justificar haver tancat a 2.000 nens cada any. El 2009, Nick Clegg va denominar aquesta pràctica «crueltat patrocinada per l’estat» i amb raó.

Així, vàrem rebre la declaració de l’acord de la coalició de 2010 del nou compromís del govern demòcrata liberal-conservador per a aturar l’arrest de nens. A més, algunes assossiacions benèfiques i ONG ho varen celebrar immediatament, varen felicitar el govern i varen parar de fer campanya. Inclús, l’associació benèfica per a nens, Barnardo’s, va fer una passa més i va signar un contracte per ajudar a dirigir una unitat d’arrest familiar nova amb l’empresa de seguretat privada G4S.

El nombre de nens arrestats per motius d’immigració es veu reduït significativament quan el comparem amb les sorprenent xifres que hi havia mentre governava el New Labour, però el govern encara arresta nens sota la llei d’immigració per comoditat administrativa. Mentre continuï aquesta situació, els polítics destruiran les vides de milers de nens, sense mencionar que l’espectre de l’arrest enfosqueix la vida de molts altres més.

La coalició ha creat un centre de detenció amb l’únic propòsit de retenir famílies i nens. El centre nom Cedars, un acrònim del govern que significa «compassió, empatia, dignitat, aproximament, respecte i suport». Es refereixen a les noves instal·lacions com a «allotjament de pre-sortida», però els filats, les càmeres de vigilància (CCTV) i la seguretat 24 hores al dia —a més de les inspeccions dutes a terme pel cap d’Inspecció de Presons— demostren que els nens enviats al Cedars són arrestats. D’aquesta manera, es pretenia que Barnardo’s fes que aquests arrestos pareguessin compassius, quan, en realitat, el que s’ha fet és que Barnardo’s entrés al món dels arrestos.

Encara ara els nens viuen l’experiència d’ésser empresonats, amb les grans conseqüències psicològiques que això els provoca. La campanya contra els arrestos de nens sempre s’ha adreçat cap a l’abolició d’aquesta pràctica, no cap a la decoració multicolor o sofàs còmodes.

Per l’altra banda, Barnardo’s es va defensar argumentat que podien fer més si estaven ficats al procés i varen prometre denunciar qualsevol infracció que ells presenciessin en les diverses «línies vermells» publicades. Però fins i tot al començament, l’excomissionat del menor Sir Al Aynsley-Green va qüestionar que com era possible que una organització pogués mantenir la independència necessària per a criticar les polítiques del govern si rebia finançament governamental pels seus serveis o estava profundament implicada en la implementació d’aquestes polítiques.

A Barnardo’s es varen mostrat reticents a denunciar qualsevol esdeveniment que haguessin presenciat al Cedars, malgrat l’extensament condemnat ús de la força contra nens i dones embarassades, que es va prohibir tardanament per una imminent objecció d’un tribunal superior. Abans d’això, la seu central no havia publicat cap política referent a l’ús de la força al Cedars, ja que no es contemplava a les regulacions del centre de detenció. Això fa que el Cedars formi part d’un buit legal i, en aquest sentit, varen donar als nens manco drets dels que disposaven al molt criticat centre de detenció de Yarl’s Wood.

Una «línia vermella» especifica que Barnardo’s deixaria de prestar serveis si hi havia més de dos casos d’una «família que s’hagi quedat a un allotjament pre-sortida més d’una vegada». El primer informe del comissionat d’Inspecció de Presons va trobar-ne sis, d’aquests casos.

Hi ha hagut campanyes de llarga durada perquè Barnardo’s donés explicacions, però diverses organitzacions de nens i de refugiats importants han estat prudents sobre el tema, en molts de casos, fins al punt d’absolut silenci.

Ara que l’atenció no es centra en el tema de l’arrest de nens, els números han començat a pujar un altre cop. Des d’uns 100 el 2011, aquestes xifres han anat augmentant fins a sobrepassar els 200 el 2012. Per ara, les dades del 2013 estan incompletes, però les que ja han publicat mostren un total de més de 170.

Com Emma Mlotshwa, coordinadora del Medical Justice, va dir que la conspiració de Barnardo’s «va tirar per terra la campanya per a acabar amb l’arrest de nens, cosa que els manifestants creien possible ja que el govern els ho havia promès».

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s