Convocatòria de l’escriptor Juri Andruchowytsch

Traducció de l’alemany: Translators for Justice
Font: http://www.e-radar.pl/pl,artykuly,12,3246.html?ch_lng=de

Benvolguts amics i, especialment, periodistes i redactors internacionals,

Aquests dies m’envien moltes cartes demanant-me que descrigui de manera general la situació actual de Kíev, la capital d’Ucraïna. Em demanen que avaluï allò que està passant i que expliqui, com a mínim, la meva visió del futur pròxim. Com que no sóc capaç de redactar un assaig analític detallat per cadascuna de les seves revistes, m’he decidit per aquest breu discurs que poden utilitzar segons sigui necessari.

Les coses més importants que els he de dir són les següents:

Durant els seus gairebé quatre anys de govern, el règim de Ianukóvitx ha portat al país i a la societat a un estat de tensió extrema. I el que és pitjor: s’ha endinsat en un carreró sense sortida i, per tant, s’ha d’aferrar al poder a la llarga i amb tots els mitjans per no ser considerat responsable penalment. Les dimensions de tot allò que ha robat i que s’ha apropiat il•legalment superen qualsevol noció de cobdícia humana.

L’única resposta que aquest règim dóna des de ja fa dos mesos a les protestes pacífiques és la violència, de fet una violència creixent i «combinada»: els atacs de les forces especials de la policia a la plaça Maidan de Kíev es complementen amb la persecució individual dels activistes de l’oposició i dels simples participants en les accions de protesta (observació, pallisses, crema de vehicles i d’habitatges, robatoris, detencions, processos judicials en cadena,…). La paraula clau aquí és intimidació. Com que tot això no funciona i la gent protesta de manera massiva, el règim utilitza represàlies cada cop més severes.

El 16 de gener es va aprovar una base jurídica quan els diputats, que depenen completament del president, en un parell de minuts (!), van votar per tots els mitjans possibles i, fins i tot, amb violacions constitucionals a mà alçada (!), una sèrie de canvis legislatius. En realitat, aquests canvis, introdueixen al país una dictadura i un estat d’excepció sense necessitat d’anunciar-ho explícitament. Per exemple, en escriure i divulgar aquest text em veig afectat per alguns dels paràgrafs juridicopenals, per coses com «calúmnia», «incitació», etc.
Bé, si acceptem aquestes lleis, cal suposar que a Ucraïna tot allò que no està permès per les autoritats, està prohibit. I només hi ha una cosa que es permeti fer: obeir.

La societat ucraïnesa no va acceptar aquesta «llei» i, el 19 de gener, va tornar a sortir en massa per defensar el seu futur.

Avui, a les notícies de la televisió de Kíev poden veure als manifestants portant tot tipus de cascs i màscares, alguns tenen pals de fusta a les mans. No es creguin que només són «extremistes», «provocadors» o «radicals de l’extrema dreta». Ara, els meus amics i jo també anem a les manifestacions amb un equipament igual o similar. En aquest sentit, avui també podrien considerar «extremistes» a la meva dona, la meva filla, els nostres amics i a mi mateix. No tenim cap altra opció: protegim no només la nostra vida i la nostra salut, sinó també la vida i la salut de la nostra família. Ens disparen els soldats de l’exèrcit i els franctiradors maten als nostres amics. Només dins el districte governamental en els últims dos dies, el nombre d’activistes morts està, segons diferents fonts, entre 5 i 7. A Kíev, hi ha desenes de desapareguts.

No podem aturar les protestes perquè això significaria acceptar un país que té la forma d’una condemna a cadena perpètua.

La generació de joves ucraïnesos que ha crescut en el període postsoviètic, en principi, no tolera cap tipus de dictadura. Si la dictadura guanya, Europa haurà de comptar amb la perspectiva de tenir una Corea del Nord a la frontera oriental i també, segons diverses estimacions, amb entre 5 i 10 milions de refugiats. No els vull espantar.

Tenim aquí la revolució dels joves. La guerra no declarada pel poder està dirigida sobretot contra ells. Als vespres, quan es fa fosc, grups de desconeguts «vestits de civils» es mouen per Kíev i ataquen a joves, principalment, els que porten els símbols de Maidan, és a dir, els símbols de la Unió Europea. Aquestes persones són segrestades, se les emporten al bosc, se les despulla i se les tortura al mig del fred amarg. Curiosament, molts artistes joves (actors, pintors i poetes) són víctimes d’aquestes agressions. Sembla com si per tot el país s’haguessin deixat anar uns «esquadrons de la mort» amb l’objectiu de destruir el millor que tenim.

Un altre detall remarcable: la policia utilitza els hospitals de Kíev com a trampes per als manifestants ferits. Allí els detenen i (repeteixo: estan ferits!) els segresten per interrogar-los en un indret desconegut. És extremadament perillós dirigir-se a l’hospital, fins i tot per gent que, sense ser part de la manifestació, ha estat ferida per accident amb una granada de plàstic de la policia. Els metges estan desconcertats i confien els seus pacients als anomenats «defensors dels drets».

En resum: a Ucraïna els crims contra la humanitat es troben en ple desenvolupament i els responsables són aquells que avui són al poder. Si realment hi ha extremistes en aquesta situació, els poden trobar al capdavant del govern.

I ara, una resposta per a les dues preguntes que tradicionalment són més difícils per a mi: ni sé què vindrà ni sé què poden fer per a nosaltres. No obstant això, poden distribuir el meu discurs en funció de les seves possibilitats i contactes. I encara més: pateixin amb nosaltres. Pensin en nosaltres. Amb tot, guanyarem, malgrat els excessos. El poble ucraïnès lluita pels valors europeus d’una societat lliure i justa i, sense exagerar, ho fa vessant la pròpia sang. Espero sincerament que ho sàpiguen apreciar.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s